26/7/10

Ulleres fosques

M’ensenyen la Plaça de les Puces, però no és aquí on el vaig veure per darrer cop. Em balla pel cap que hi havia un rètol vermell o taronja, llàstima que no hi vaig parar atenció ni tan sols del nom del neó del costat, un neó lila com aquell de les pel.lícules d’abans. Vés a saber on és aquest lloc! Això sí, mentre caminava va sonar un rellotge amb una melodia molt coneguda però que ara tampoc recordo. Alguna persona em va saludar i vaig tornar-li la salutació de pressa, sense mirar-lo als ulls, capficada en les meves coses. La veu em torna de nou al cap, nítida i plena, només li puc dir que era una veu molt familiar però només em torna a la memòria una cara fosca i unes ulleres més fosques encara. Aturi’s, aturi’s!! M’en recordo que un pèl més tard vaig passar per les galeries Mart, el vaig tornar a veure, entrava a la botiga dels cafès, aleshores es va treure les ulleres, era en Francesc Camós, de Fruites tropicals Font. I així vostè diu que és del departament d’homicidis,? Han trobat un cadàver? A on? De qui?

17/6/10

continuem amb les lletres i els colors...quantes històries i emocions...



lletres, lletres... escrites


Bugada de sal


Bugada de sal

Estrelles de mar centrifuguen l’ arena
M’ arriba el pessigoleig
del serrell moll de l’ona
que vessa i espolsa escuma
nodridora, s’ escolen bombolles
avall, desapareix la petjada
i jo encara sóc aquí, al teu costat
maaaaaaaar

mare


Pròdiga la teva mà
repara vells mals, generosa
i oberta, amiga i mare,
envernissa de colors la bellesa.
El blauet de la vesprada
s’ emplena de vols d’oreneta,
la lluna creix i decreix
la mar s’enduu i torna pedres
que rodolen per la llongada.
Ai generosa mare, sempre
tens la porta oberta
la mà generosa i modesta.


colors, colors, colors