Casalet: Bugada de sal

17/6/10

Bugada de sal

Bugada de sal

Estrelles de mar centrifuguen l’ arena
M’ arriba el pessigoleig
del serrell moll de l’ona
que vessa i espolsa escuma
nodridora, s’ escolen bombolles
avall, desapareix la petjada
i jo encara sóc aquí, al teu costat
maaaaaaaar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

benvinguts a la finestra que dóna a la mar

Resulta que vaig ser fora un temps. Allà on era, les tardes passaven magres, perquè em faltava el mar o la mar, aquest element hermafrodita i vital a la meva vida. Per superar aquests moments de tristesa m' en vaig endur un got d' aigua salada de la platja de les barques. A poc a poc, la sal s' anà dipositant al fons i l' aigua s' endolcí, però cada cop que necessitava el mar, remenava i sacsajava el contingut del got i tot, absolutament tot es posava a lloc: el salitre humit i la flaire d' algues.