repara vells mals, generosa
i oberta, amiga i mare,
envernissa de colors la bellesa.
El blauet de la vesprada
s’ emplena de vols d’oreneta,
la lluna creix i decreix
la mar s’enduu i torna pedres
que rodolen per la llongada.
Ai generosa mare, sempre
tens la porta oberta
la mà generosa i modesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada