Casalet

benvinguts a la finestra que dóna a la mar

Resulta que vaig ser fora un temps. Allà on era, les tardes passaven magres, perquè em faltava el mar o la mar, aquest element hermafrodita i vital a la meva vida. Per superar aquests moments de tristesa m' en vaig endur un got d' aigua salada de la platja de les barques. A poc a poc, la sal s' anà dipositant al fons i l' aigua s' endolcí, però cada cop que necessitava el mar, remenava i sacsajava el contingut del got i tot, absolutament tot es posava a lloc: el salitre humit i la flaire d' algues.

Casalet

17/2/10

Cap comentari:

benvinguts a la finestra que dóna a la mar