
Contes contats i altres històries que es poden explicar o no. Històries gràfiques i senzilles en un món prou complicat... què em pots explicar tu, què et puc explicar jo, i ell, m' explicarà alguna cosa ?
2/10/11
poemaGRÀFIC DIRECTA

Etiquetes de comentaris:
autista,
glosa,
pati,
poema gràfic,
sense dogmes,
sense por a la solitud
23/5/11
2/5/11
1/5/11
la bossa taronja
Etiquetes de comentaris:
conservació i cocció aliments,
conte infantil,
sal,
salines
27/9/10
26/7/10
Ulleres fosques
M’ensenyen la Plaça de les Puces, però no és aquí on el vaig veure per darrer cop. Em balla pel cap que hi havia un rètol vermell o taronja, llàstima que no hi vaig parar atenció ni tan sols del nom del neó del costat, un neó lila com aquell de les pel.lícules d’abans. Vés a saber on és aquest lloc! Això sí, mentre caminava va sonar un rellotge amb una melodia molt coneguda però que ara tampoc recordo. Alguna persona em va saludar i vaig tornar-li la salutació de pressa, sense mirar-lo als ulls, capficada en les meves coses. La veu em torna de nou al cap, nítida i plena, només li puc dir que era una veu molt familiar però només em torna a la memòria una cara fosca i unes ulleres més fosques encara. Aturi’s, aturi’s!! M’en recordo que un pèl més tard vaig passar per les galeries Mart, el vaig tornar a veure, entrava a la botiga dels cafès, aleshores es va treure les ulleres, era en Francesc Camós, de Fruites tropicals Font. I així vostè diu que és del departament d’homicidis,? Han trobat un cadàver? A on? De qui?
M’ensenyen la Plaça de les Puces, però no és aquí on el vaig veure per darrer cop. Em balla pel cap que hi havia un rètol vermell o taronja, llàstima que no hi vaig parar atenció ni tan sols del nom del neó del costat, un neó lila com aquell de les pel.lícules d’abans. Vés a saber on és aquest lloc! Això sí, mentre caminava va sonar un rellotge amb una melodia molt coneguda però que ara tampoc recordo. Alguna persona em va saludar i vaig tornar-li la salutació de pressa, sense mirar-lo als ulls, capficada en les meves coses. La veu em torna de nou al cap, nítida i plena, només li puc dir que era una veu molt familiar però només em torna a la memòria una cara fosca i unes ulleres més fosques encara. Aturi’s, aturi’s!! M’en recordo que un pèl més tard vaig passar per les galeries Mart, el vaig tornar a veure, entrava a la botiga dels cafès, aleshores es va treure les ulleres, era en Francesc Camós, de Fruites tropicals Font. I així vostè diu que és del departament d’homicidis,? Han trobat un cadàver? A on? De qui?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






